Autors

Joseph-Nicéphore Niépce (1765-1833)

Fill d’un advocat borgonyó, va néixer en Chalonsur-Saône i, com era costum pels de famílies acomodades, se li va destinar a les ordres religioses. La Revolució li va sorprendre fent classes de ciències en el col·legi dels Pares del Oratorio, a Angers, i en dissoldre’s la congregació, en 1792, va canviar l’hàbit per l’uniforme, va ser ascendit a alferes i va prendre part en la campanya d’Itàlia, en qualitat de tinent. Va deixar les activitats bèl·liques que no es corresponien amb el seu caràcter i va passar a l’Estat Major. Víctima del tifus quan es trobava a Niça, territori recentment annexionat a França, va ser atès de la seva malaltia a casa de la senyora Romeo, on es va enamorar de la seva filla, Agnès, amb la qual es va casar.
Va dimitir de la Comissió Administrativa del Diferent niçard a la qual pertanyia i es va instal·lar prop de la ciutat, en Saint-Roch, on vivia de les rendes de les seves finques borogonyes. Allí va néixer el seu fill, Isidor. Aviat el seu germà major, Claude, que havia inventat una màquina “destinada a accionar els vaixells sense veles ni rems”, es va reunir amb ell. Tots dos germans, després dels anys *tumultuosos que van seguir a la Revulució es van dedicar als seus experiments en la tranquil·litat meridional.

En 1801, van resoldre tornar a Borgoña a la casa familiar de Chalon-sud-Saône i, durant la primavera i estiu, es van traslladar a la finca del Gras, en Saint-Loup-de-Varennes, on atenien als cultius agrícoles sense descurar les seves investigacions científiques. En 1807, van patentar el motor de foc, Pyréolophore, precursor del motor d’explosió, amb el qual van aconseguir moure un vaixell en un estany de Saint-Loup-de Varennes. Més tard ho farien en el Saona i en el Sena.

Aquestes dades, que poden semblar superflues, reflecteixen molt bé en l’àmbit social al que pertanyien els germans Niépce, fills d’aquella burgesia acomodada la vida de la qual provinciana permetia desenvolupar aficions científic-artístiques, molt pròpies de l’època, a cavall sobre el segle XVIII enciclopedista i el XIX industrual, després de la gran tromenta revolucionària.

Man Ray  (1890-1976)

El seu veritable nom era Emmanuel Radnitzky. Va néixer en 1890 a Filadèlfia (Estats Units) de família jueva.

La seva família es trasllada a Nova York en 1897. Man Ray estudia en la Hihg School i a l’Escola de Belles arts del Francisco Social Center de NY. En 1913 pinta el seu primer quadre cubista, un retrat d’Alfred Stieglitz.
En 1915 va fer el primer one-man-xou, amb el qual es va fer famós el seu nom per Amèrica, com un dels primers pintors abstractes.

Amb Duchamp participa en experiments fotogràfics i cinematogràfics i en la publicació del nombre únic de New York Dadá. Impulsat per Duchamp, Man Ray es va mudar París en 1921, amb l’única excepció de 10 anys (entre 1940 i 1951) que va viure a Hollywood durant la Segona Guerra Mundial, va passar la resta de la seva vida allí.

Va captar l’atenció amb les seves primeres fotos abstractes, a les quals va batejar com rayogramas. Erròniament es va considerar inventor de la tècnica aplicada per a això, que ja l’havien experimentat altres artistes anteriorment, entre altres Talbot (cap a 1840) i Schad (1918). Va publicar 12 dels seus rayogramas sota el títol “Champs delicieux”.

Man Ray com a fotògraf

Destaca per la seva llarga pràctica fotogràfica. Quan va arribar dels Estats Units Man Ray (Emmanuel Rudnitzky, 1890- 1976) després del contacte amb els dadaistas, es va relacionar amb el surrealisme i, a més de la pintura, es va dedicar al retrat fotogràfic que li assegurava ingressos econòmics. La seva gran versatilitat li va moure a realitzar, a més de pel·lícules cinematogràfiques i de objets trouvés, fotografies que ell anomenà rayogrames, col·locant directament objectes sobre el paper emulsionant, és a dir recurrent als primitius photogenic drawings de Tablot. Juntament amb les imatges solaritzades (efecte Sabattier) van ser aquestes imatges lúdiques les que li van oferir el major renom com a fotògraf abans que pintor i dins de la línia surrealista. Però cal subratllar la gran perícia que va desplegar en els seus retrats des de la primera època parisenca. Aquesta faceta professional li va permetre seguir desenvolupant la seva activitat com a retratista.


Anuncios

About this entry